(Sofonies 3:9) Aleshores faré que els pobles canviïn (o: tornin) a una sola parla clara (o: pura), perquè puguin invocar el nom del Senyor i servir-lo tots d’un mateix acord.
(Nota: La traducció literal, paraula per paraula, de l’original hebreu a l’anglès és:
Aleshores canviaré (o restauraré) la
parla dels pobles
en una parla pura,
perquè tots puguin invocar el
nom del Senyor
i servir-lo d’un mateix acord.
Compareu-ho amb (Isaïes 6:5a): «Aleshores vaig dir: Ai de mi, estic perdut! Perquè soc un home de llavis impurs i visc enmig d’un poble de llavis impurs.»
Compareu-ho amb (Isaïes 6:5a): «...perquè soc un home de llavis impurs, i visc enmig d’un poble de llavis impurs...»
Observeu:
un home en comparació amb pobles
impur en comparació amb pur o clar
llavis en comparació amb una parla
llavi en hebreu també significa parla, llengua
Interpretació i Comentari de (Sofonies 3:9)
Aquest passatge planteja diversos punts importants, especialment pel que fa a la traducció i la comprensió de la «parla pura». A continuació s’ofereix una perspectiva de comentari en tercera persona:
La Unitat i la Puresa de la Llengua
1. La Precisió del Text Hebreu Original
Aquest passatge assenyala que, en el text original de (Sofonies 3:9), el mot corresponent a «parla» en l’expressió «parla pura» és en singular (llavi), no pas un conjunt de moltes llengües. Per això, traduir-ho com a «llengua neta» pot fer que els lectors entenguin erròniament que cada persona invoca el nom del Senyor d’una manera neta en la seva pròpia llengua.
Tanmateix, el sentit real s’apropa més a «una sola parla pura i clara». Això contrasta amb la divisió de les llengües a la Torre de Babel i concorda amb la unitat de la llengua original que presenta el Gènesi. Però aquesta vegada, els creients invoquen el nom de Déu en lloc de fer-se un nom per a ells mateixos (Gènesi 11:4).
2. Neta enfront de Pura
Traduir el mot original «pure» com a «pura» o «clara» sembla més proper al seu sentit, perquè aquí la puresa de la llengua es refereix a una parla que no ha estat modificada, distorsionada ni barrejada, i no pas al nivell moral abstracte que suggereix «neta».
Això contrasta clarament amb els «llavis impurs» d’(Isaïes 6:5). Aquesta darrera expressió descriu impuresa moral o espiritual, no pas la correcció o la uniformitat de la llengua.
Canvis en el Sant Nom IESU
1. Conservació de la Pronunciació del Grec al Llatí
El nom del Senyor IESU (YESU) fou transcrit originàriament del grec al llatí com a Iesus. Quan es va estendre per diferents regions durant els primers segles, la seva pronunciació es va conservar fidelment en les llengües d’aquelles regions. Per exemple, el xinès «耶穌» (YESU) encara és avui proper a la pronunciació original. Tanmateix, a causa del canvi en la pronunciació de la lletra J en anglès, la pronunciació de JESUS es va anar allunyant gradualment del so original.
2. Canvis en el Desenvolupament Històric
A l’edició de 1628 de la Bíblia King James Version (KJV), el nom encara s’escrivia Iesus, conservant així la pronunciació original. A conseqüència dels canvis ortogràfics, aproximadament 200 anys després, JESUS es va començar a pronunciar «Jee-zus» en l’anglès modern.
El passatge esmenta que un canvi de pronunciació pot comportar un canvi en el significat d’un nom propi, i cita l’exemple bíblic en què Déu va canviar el nom d’Abram pel d’Abraham per remarcar la importància d’una pronunciació precisa.
3. La Manera com els Deixebles el Proclamaven
És molt probable que, quan els deixebles proclamaven el sant nom del Senyor IESU (YESU), en transmetessin fidelment la pronunciació de manera oral. Potser els creients locals el pronunciaven d’acord amb les seves llengües, però probablement procuraven conservar una pronunciació propera a la forma «YESU». Amb el pas del temps, va disminuir la importància atribuïda al sant nom i van aparèixer formes diferents en diverses llengües.
Aquest és un fenomen històric i cultural, però, quant a si concorda amb la voluntat de Déu, el passatge ho considera «el resultat d’haver estat modificat».
Profecia i Correcció en el Llibre de Sofonies
1. La Profecia de la Restauració d’una Parla Pura
(Sofonies 3:9) afirma que, als darrers dies, tots els pobles invocaran el nom del Senyor amb una sola parla pura. Això respon a la divisió de les llengües a Babel i assenyala la restauració de l’era messiànica. Aquest comentari considera la «correcció» un tema important de Sofonies: Déu canviarà i restaurarà els pobles perquè emprin una llengua unificada i pura en invocar el nom del Senyor.
2. «Correcció» i «Permissió»
Aquí s’afirma que la pronunciació del nom IESU (YESU) en moltes llengües modernes s’ha allunyat del so original. Això no és la voluntat de Déu, sinó una cosa que Déu ha permès. Tanmateix, la profecia de Sofonies anuncia la correcció definitiva, quan els pobles tornaran a invocar correctament el sant nom de Déu.
Comentari Final
Aquesta interpretació examina profundament la precisió de la llengua, el sant nom i la traducció, especialment en l’aplicació de (Sofonies 3:9), i subratlla la importància de la puresa i la unitat lingüístiques. Per als creients moderns, si cal tornar a la pronunciació original continua essent una qüestió teològica i cultural digna de debat.
Amb tot, el passatge ofereix una perspectiva suggeridora i recorda a les persones que han de tornar a valorar la reverència pel sant nom i l’autenticitat de la llengua.
|
 |
|
|
|
|
|
